El dia dels Moros i Cristians que té lloc cada 11 de maig no transcorre segons un gran rigor històric. L'origen de l'espectacle actual és la restauració del domini turc sobre el Mediterrani a finals del segle XV, començant la desfilada de robatoris i abordatges en el Mediterrani occidental partint des d'Àfrica. L'intent de Carles V d'Habsburg de vèncer als pirates junt amb Aragó, Castella i Balears no va tenir èxit. A mitjans del segle XVI no existia cap lloc a la costa que estigués segur dels seus saquejos, cosa que podrien confirmar els habitants d'Alcúdia, Andratx, Pollença i Sóller. Les talaies de vigilancia repartides per tota l'illa són els testimonis d' aquelles amenaces pirates.

Els Sóllerics celebren cada 11 de maig la victòria d'una batalla que va tenir lloc al 1561. La manera en que es va vèncer és una cosa que segurament desconeixen, al menys els més joves, però en qualsevol cas tots volen fer el paper de turcs, molt ben pintats de negre,  que persegueixen a les dones i naveguen en barca.

Després de les 3, l'hora anunciada de començament, els turcs parteixen cap l'ample mar per tornar immediatament després amb les seves increpacions. A la platja els esperen els cristians, que omplen les seves escopetes de pólvora barrejada per ells mateixos i disparen constantment a l'aire.

Les dones mallorquines es mantenen al marge i entonen les seves cançons de guerra. A les valentes dones de Sóller se’ls atribueix a fi de comptes la victòria contra els turcs al atacar en el moment en que els seus homes semblaven sucumbir.

Com espectador és necessari pendre’s l'espectacle amb humor i deixar millor a casa la gorra cara adquirida a la tenda nàutica...