Un dels centres d'artesania alfarera de Mallorca és Pòrtol, al municipi de Marratxí. En els seus tallers es fabriquen objectes de pisa a una temperatura de cocció de 1000 graus. L’argila continua sent porosa després de la cocció, i és l'esmalt el que fa les peces impermeables. Les grixoneres marrons són tan indispensables a la cuina mallorquina com ho són les olles en les que es cuinen tantes sopes. Als 8 tallers de terrisseria del poble es fabriquen encara avui olles, plats, tasses, gerros i moltes més peces.

Els objectes d'argila no esmaltada, coneguda a molts llocs com terracota, s'anomenen a Balears de terrissa.

El visitant que observi els primers bols i olles de fang als museus de Balears es sentirà impressionat. La ceràmica antiga fabricada a mà és perfecta per la seva forma i modelat. Els objectes de fang bullit es troben entre els testimonis artesanals i artístics més antics de la història del món. A Balears, els primers objectes útils de fang han sigut datats pels historiadors en la fase pretalaiòtica del Neolític. En aquella època, avui sovint qualificada de primitiva o incivilitzada, l'home posseïa evidentment un sentit molt perfeccionat de la forma i sabien harmonitzar la idea artística amb les necessitats del dia a dia.

Els artistes mediterranis de la història primerenca debien ser al mateix temps inventius i aplicats, ja que d'una altre manera l'equilibri de les formes no hagués pogut arribar a tal perfecció

A la planícia on està situat Pòrtol no només es troba la terra ideal com material de partida pels objectes de pisa. Existien i existieixen també grans ametllers. Amb les closques de les dolces ametlleses s'alimentà durant segles el foc dels forns de les terrisseries.

Allà on els legionaris romans imposaven la seva cultura als vençuts es va introduir també l'ús del torn de terrisser, fet que va dur a un empobrament de la varietat dels objectes de fang. La ceràmica modelada a mà va anar desapareguent mentre aparegueren més quantitat d'objectes de la mateixa forma. Els ocupants romans van portar amb ells a Mallorca, a més del torn i el seu hogar, les àmfores.

Les àmfores eren transportades tant horitzontalment amb les dues mans com verticalment sobre les espatlles. Existien també grans àmfores sense superficie de suport rematades en punta. Es col.locaven en suports de metall i s' utilitzaven pel transport d'oli i vi en els vaixells, emmagatzemades en les bodegues dels mateixos tancades amb tapes.

Durant l'època del domini àrab van sorgir multitud de formes i també d’ornaments. Els artistes àrabs varen dur a l'illa esmaltats que encara conservem, com el vidre groc. Típiques d'aquella època són les vidrieres adornades amb petites peces d'or i plata. També la ceràmica utilitzada per la construcció de les cases, les lloses de terracota sense esmaltar, els canals de l'aigua, tubs de desguàs i canals d' irrigació, que són de fang i d'origen àrab.

Els musulmans també van dur les alfabies. Aquestes gerres de pedra són costoses peces de decoració en els patis i pràctics recipients no només pels rebosts de les grans possessions. Com les àmfores, servien també per l'emmagatzemant d'aigua, oli i vi. A diferència de les àmfores, les alfabies tenen una major superfície de suport i cap nansa, ja que no estaven destinades al transport.

Després de la Reconquesta es van recollir per primera vegada en els arxius, documents sobre els artesans i es va escriure la seva història. Els conquistadors cristians es van esforçar molt en remontar el bressol de la terrisseria mallorquina a l'època del rei Jaume I, tot i que no va poder ser en vista de   l'àmplia herència dels avantpassats. Tanmateix, la florent època de la terrisseria havia acabat. Començà a arribar costosa porcellana de Xina, per lo que els terrissers es van convertir en sumministradors de les grans possessions. En aquestes s' utilitzaven sobretot les vaixelles més rudes. En els palaus de la ciutat de Palma, en companyia del nobles i els homes de l'esglèsia, es menjava en porcellana estranjera amb cuberts de plata.

Als anys 60, els terissers de Pòrtol encara fabricaven greixoneres i testos. Però amb l' arribada del turisme en massa començà també la fabricació de souvenirs, tenguent el major èxit els cendrers i canelobres amb una decoració cuidada. El creixement de la fabricació de greixoneres està estancat, l'olla exprés ha substituit a la bona olla de fang.

 Però, tot i això: Pòrtol segueix sent Pòrtol.

Duració: 6'31 min.