
La vista sobre els camps i plantacions en el sud de Mallorca és
molt àmplia i desperta una sensació d'infinitat.
En un punt el mar i l'horitzont s'uneixen i si pugéssim
a una barca i prenguéssim camí cap al sud, arribaríem
directament a Argèlia. Aquesta regió rep el seu nom del
vent càlid Migjorn que transporta a Mallorca freqüentment
sorra vermellosa provenent del Sahara.
El nom de la ciutat de Santanyí es remonta a una alqueria del temps del
domini àrab i es cita per primera vegada als arxius del segle XIII. Els
conquistadors cristians anomenaren la ciutat Sancti agnini, el be sant,
però al llarg dels anys es va tornar a utilitzar cada vegada més
el nom àrab. També el nom Alqueria Blanca és d'origen àrab.
Tot i això, aquesta fèrtil planícia ja havia sigut poblada
molt temps abans pels habitants que contstruiren talaiots i petites
cabanyes de pedra, i així començà realment la història
de Santanyí.
També la Llotja en el moll del port antic de Palma
va sorgir de les roques del Migjorn. Les pedres de Santanyí són
pedres calcàreas compactes de gra fi, roques sedimentàries
originades per la cementació dels grànuls minerals que extreuen
les canteres. Una d'elles és la gravera de Puig de Consolació.
Les senderes que han sigut esculpides en el paissatge per generacions
de picapedrers semblen un cañó creat per l'home.
L'estructura de l'entorn de la ciutat de Santanyí encara
apareix marcada clarament pels segles en els que amenaçaven els
atacs dels pirates des de la mar. En el punt de principal perill, entre
els segles XIV i XV, el lloc es va edificar com una autèntica ciutat,
la muralla de la qual només conservem avui la Porta Murada. El
municipi està situat a tan sols 70 metres sobre el nivell del mar.
L'aigua subterrànea sempre va ser massa salada, per lo que
l'aigua de consum es reunia als terrats plans i era conduïda
a través de canals a les cisternes. Al mig del poble es conserva
un gran aljub cubert anomenat s'aljub,
que ha sigut restaurat minuciosament i s'estima com un dels monuments
més significatius de la petita ciutat.
En molts punts apareixen
representats les estacions del via crucis, però el
centre de la vida religiosa de la ciutat és la esglèsia
parroquial consagrada a San Andrés. La part més antiga de
l'esglèsia és la capella de Roser, adornada amb un
escut amb l'any 1278, per lo que va ser construida poc després
de la conquesta de Jaume I. La imponent nau de l'esglèsia
s'assembla a una fortificació i fou consagrada al 1811.
No
ha canviat molt Santanyí. La habiten al voltant d'uns
7.000 habitants anomenats santanyiers, i el municipi s'ha
orientat als clients acomodats de l'estranger. L' Ajuntament
es troba entre els més grans de Mallorca, amb una superfície
de quasi 130 km2. Molts joves santanyiers han abandonat el lloc,
la agruicultura és cada vegada menys rentable i el treball com
picapedrer massa laboriós. Sobre aquells que deixen els seus pobles
canta María del Mar Bonet en una de les seves cançons.
En
la carretera de Santanyí a Alqueria Blanca, poc abans d'entrar
al municipi, trobarem l'Oratori de la Consolació.
Aquesta ermita fou construida al segle XVI per la protecció davant
els atacs pirates del municipi de Santanyí al 1590.
És un lloc tranquil que val una visita només per les seves vistes,
on sembla com si la història no hagués deixat cap petjada a l'edifici
ni als jardins. També aquí reconeguem els carreus del voltant
en la construcció. La cisterna, de gran bellesa, fou tallada d'una
sola peça de pedra. Una font convida a l'assedegat
viatger al descans.
La vista des d'aquesta altura abasta la totalitat
de la costa oest i sud de Mallorca, només les urbanitzacions de Porto
Colom, Cala d'Or i Porto Petro interrompen el grandiós panorama.
Al sud, l'illa de Cabrera es despunta a l'horitzont
com una banda platejada.
Duració: 7´02 min.